EL MODERNISME CATALÀ

Aquí trobem el treball de grup realitzat per nosaltres sobre el modernisme

EL MODERNISME CATALÀ

Publish at Calaméo or browse others.

Text optatiu

TEXT 6 - Jaume Brossa. "Recollim el guant", "L'Avenç", 1893.

Jaume Brossa critica que es consideri decadent la literatura moderna catalana, quan només una escola d’aquest moviment es pot considerar decadent, i es globalitza aquest terme per a tota la literatura del moment.

Brossa indica que, a molts moments de l’història, es poden conèixer les característiques del moviment literari imperant analitzant uns pocs autors, en canvi, per al modernisme no es pot fer a causa de la quantitat i diversitat de tendències que podem trobar. 

MODERNISME

TEXT 1: "VIURE DEL PASSAT", JAUME BROSSA

1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?

Brossa critica el renaixement literari, diu que ja no complau al poble. Critica l’excessiu culte al passat del regionalisme, que no s’intenti innovar i que només s’inspiri en el passat, produint que es repeteixin les mateixes idees, els conceptes, i les mateixes imatges retòriques. Critica la monopolització de la riquesa catalana per part de l’aristocràcia i la burgesia, que s’han centrat en el comerç i han oblidat el desenrotllament de l’ànima catalana.

2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?

Jaume Brossa creu que el fonament de la cultura d'una generació ha de reposar sobre lo bo de l'anterior; més si l’anterior porta un patrimoni dolent, és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar de nou. Si Catalunya vol seguir el camí que li correspon, deu agafar nous procediments en la creació de l'obra d'art, procediments que estiguin en consonància amb el medi que volti aquesta obra, procurant influir sobre el fonament de la cultura per millorar-lo.

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?

L’autor creu que el poble, sense referir-se ni a l’aristocràcia ni a la burgesia, ha de tenir un paper preponderant en la recuperació de la cultura catalana, perquè en el poble és on està la cultura popular, que conserva l’esperit català.

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?

L’autor proposa com a model a seguir a les nacions del nord, com França, que té autors com Zola, Noruega amb Ibsen i Björson o com Rússia amb Tolstoi i Dostoievski. Aquests autors exterioritzen l’estat íntim de l’ànima de la seva nació tal com Brossa proposa que els autors catalans haurien d'exterioritzar la catalana.

5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, ennumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.

- Deixar enrere el renaixement envers el modernisme.

- Del moviment literari anterior només hem d’adaptar  els conceptes bons i oblidar els   dolents.

- Si Catalunya vol avançar, ha de innovar en l’art i intentar estar en consonància amb l’entorn per millorar-lo.

- Acabar amb l’anarquia gramatical, és a dir fixar unes normes lingüístiques.

- Creació d’un centre  de cultura propi

- Reanimar l’esperit nacionalista català des de la massa anònima.

- Nova política basada en l’autonomisme radical.

TEXT 4: L’ESTETICISME I SANTIAGO RUSIÑOL

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
 

Modernistes	Societat
Poesia	Prosa
Sol i llum	Boira
Bojos	Sentit comú
L’art per l’art	Art comerç
"Pervindre"	Present
Somni	Realitat
Don Quixots	Sancho-panzas
Simbolistes	Decaiguts i mansos
Cosmopolitisme	Amor a la província (Catalunya, etc.)

 

2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?

Santiago Rusiñol utilitza els dos conceptes pel fet de ser àmbits diferents, utilitzant prosa i poesia per caracteritzar dos móns diferents.

Identifica la  poesia amb tot allò que dona tranquil·litat al poeta, pau, que li serveix per desconnectar-se del món, és per a ell lloc de llibertat i d’imaginació. La representa amb la platja, el mar, silenci.

La prosa representa tot el contrari, l’identifica amb el fet de deixar-se vèncer per lo quotidià, la rigidesa, la repressió, amb les idees simples i avorrides dels burgesos, deixant-se portar per la societat sense tenir idees pròpies. La representa amb la ciutat, l’egoisme, el soroll, la burgesia.

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?

Si que es sacralitza molt, Rusiñol la qualifica com “Santa Poesia”. Per ell és com una forma d’elusió de la repressió  que sofreix el poble, una forma de relaxar-se de sortir del món, d’alliberar-se. amb la poesia ell pot expressar el que sent, els seus ideals.

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?

Rusiñol mostra un menyspreu envers la societat, més concretament la burgesia, qualificant-la com a “gran ramat”, els considera esclaus de la societat, materialistes, i pensa que per por de semblar bojos, es van tornant ensopits.

5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?

L’autor li atribueix al Cau Ferrat la funció d’un lloc modest, ideal per trobar-se amb la natura i oblidar-se per uns moments de la ciutat. És el lloc on es dipositen els sentiments, les emocions i les idees del poeta. Lloc d’inspiració, de fugida de la ciutat que permet un retrobament de l’individu.